17 de desembre de 2005 - II Fòrum del Medi Ambient
Una vegada més el govern català aposta per acostar iniciatives i escoltar a l'usuari a fi de prendre decisions de cara a satisfer a tots els usuaris que organitzen i conserven l'entorn natural de Catalunya.
Una
cordial jornada on el director general de Medi Ambient, Ramón
Luque i el
sots-director general de foment de la participació ciutadana
Fernando Pindado escolten atentament els problemes i necessitats d'un
sector enfrontat entre si, concretant ells mateixos les negociacions
per a satisfer totes les necessitats.
En les diferents taules estaven representats la diversitat de col•lectius que comparteixen l'entorn natural, propietaris, camperols, ecologistes, motoritzats, etc. Aquesta diversitat va fer que la negociació en la taula fos equilibrada, amb unes idees distants amb un denominador comú, el respecte a la naturalesa.
Les
evidències van donar lloc a uns usos particulars de cada col•lectiu,
partint de diferents raonaments que es van cal•ligrafiar en una
macropissarra. A partir d'aquest moment els assistents van votar democràticament
les seves diferents prioritats, amb un rànquing evident:
90 vots - - No som delinqüents (els motoritzats).
40 vots - - conèixer és respectar, estimar i salvaguardar.
30 vots - - incompetència administrativa.
28 vots - - convèncer millor que vèncer (referent a l'actual
llei).
28 vots - - especuladors del medi.
26 vots - - manca d'un model.
23 vots - - desaparició de l'activitat agrària.
22 vots - - sentit comú.
18 vots - - els propietaris pràcticament no ho són.
13 vots - - educació.
11 vots - - SOLUCIONS ARA!!
Una de les iniciatives destacables que NO va prosperar, era “la llicència verda”, una llicència que donaria accés lliure al forest als seus posseïdors, en contradicció dels no posseïdors que realitzen altra activitat en la muntanya. Encara que sí que es va aprovar una regulació més apurada, donada la realitat dels diferents ecosistemes amb plans territorials comarcals.
A l'apartat “convèncer millor que vèncer”, es treballa per a aplicar una normativa excloent, antigues lleis desfasades en el temps i aplicar noves normatives amb certa tolerància als diferents col•lectius, pensant que els usos de l'entorn són canviants, com la desaparició de l'activitat agrària i l'augment negatiu de l'extensa massa forestal.
El desconeixement del mitjà on ens movem donada la nul•la educació mediambiental va ser un altre dilema destacat, atès que molts dels usuaris del medi no tenen respecte per l'entorn natural.
Diversificar els entorns, no podem realitzar totes les activitats en tots els llocs, s'haurien de realitzar lleis adaptades a l'usuari, no lleis adaptades a l'administració.
El raonament que els diners arribin directament al gestor de l'entorn és un altre dilema, perquè els recursos tarden molt a arribar al propietari i fins i tot la impressionant burocràcia de paperassa fa desistir al més agosarat. En contrapartida, les taxes directes a l'usuari ho faria desistir en algunes zones, amb el risc de quedar marginades.
L'actual restricció de circulació motoritzada contraposa interessos ecològics, turístics, econòmics i lúdics, sense una denominació dels camins per part de la Generalitat.
“Prohibir no és regular”, amb l'afany de regular l'actual administració catalana d’acostar posicions, aposta molt fort per un diàleg que fins a la data cap govern ha realitzat. Si les autoritats segueixen les pautes del segon fòrum, sembla que per fi l'accés motoritzat català tindrà una llei democràticament realitzada amb els diferents conceptes dels assistents.
Informació i conclusions:
Antoni Puiggròs, Vocal CAT4x4.
